- PEIBE assessors i advocats

Ponce de León & Benedí associats amb l'ànim de ser-vos el més útils possible, us ofereix un servei permanent i global per a la Petita i Mitjana Empresa, Professionals, Societats Mercantils i Civils, Autònoms i Particulars, economitzant recursos, costos i temps que poden dedicar-se a la gestió del seu negoci. 

 Podem cobrir tant l'àrea jurídica com totes les seves obligacions fiscals, laborals,  comptables, mercantils i registrals, amb els mitjans més adequats i les eines més avançades a nivell de software específic.

NOTA SOBRE ELS MODELS DE RENDA I PATRIMONI 2018

 

Barcelona, 14 març 2019

Benvolguts col.laboradors,

Us informem que s'ha publicat l'Ordre HAC/277/2019, de 4 de març, per la qual s'aproven els models de declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de l'Impost sobre el Patrimoni, exercici 2018, es determinen el lloc, forma i terminis de presentació d'aquests, s'estableixen els procediments d'obtenció, modificació, confirmació i presentació de l'esborrany de declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, es determinen les condicions generals i el procediment per a la presentació de tots dos per mitjans telemàtics o telefònics i per la qual es modifica l'Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, per la qual es regulen els procediments i les condicions generals per a la presentació de determinades autoliquidacions, declaracions informatives, declaracions censals, comunicacions i sol·licituds de devolució, de naturalesa tributària.

Ha de destacar-se que per a l'exercici 2018, la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2018, ha modificat l'obligació de declarar, establint, d'una banda, un límit quantitatiu que eximeix de l'obligació de presentar declaració quan s'han obtingut guanys patrimonials derivades d'ajudes públiques de reduïda quantia, i, per una altra, elevant el llindar inferior de l'obligació de declarar que es fixa per als perceptors de rendiments del treball quan aquests procedeixin de més d'un pagador. Aquest llindar, quan l'impost corresponent al període impositiu 2018 s'hagués reportat a partir del 5 de juliol de 2018, això és, sempre que el contribuent no hagués mort abans d'aquesta data, serà de 12.643 euros.

Quant a les novetats del model de declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que s'aprova en aquesta ordre, s'inclouen, en la pàgina 6 de la declaració, dins de l'apartat «Rendiments d'activitats econòmiques en estimació directa», dues noves caselles en les despeses fiscalment deduïbles per a identificar les despeses per subministraments, quan l'habitatge habitual del contribuent aquest parcialment afecta a l'activitat econòmica, i els de manutenció del propi contribuent incorreguts en el desenvolupament de l'activitat, amb la finalitat, com estableix la Llei 6/2017, de 24 d'octubre, de Reformes Urgents del Treball Autònom, d'aclarir la deducció de les despeses en els quals incorren els autònoms en l'exercici de la seva activitat.

Destacar també la incorporació al model de la nova deducció sobre la quota íntegra establerta, amb efectes des de l'1 de gener i vigència indefinida, a favor d'aquells contribuents els restants membres dels quals de la unitat familiar resideixin en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu.

 

Així mateix, s'afegeix al model l'increment de la deducció per maternitat per despeses en guarderies o centres d'educació infantil autoritzats i, dins de les deduccions per persones amb discapacitat a càrrec, la nova deducció per cònjuge no separat legalment amb discapacitat. En la deducció per família nombrosa, s'agreguen noves caselles per a recollir l'increment de fins a 600 euros anuals per cadascun dels fills que formin part de la família nombrosa que excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè aquesta família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial, segons correspongui.

Pel que fa a les deduccions autonòmiques, en els annexos B.1, B.2, B.3, B.4, B.5, B.6, B.7 i B.8, s'han efectuat les necessàries modificacions en el model de declaració per a recollir les vigents per a l'exercici 2018.

D'altra banda, en 2018, igual que l'any anterior, tots els contribuents, qualsevol que sigui la naturalesa de les rendes obtingudes, podran obtenir l'esborrany de declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a través del Servei de tramitació de l'esborrador/declaració (RentaWEB), després d'aportar, si escau, determinada informació que els serà sol·licitada a aquest efecte, o una altra informació que el contribuent pogués incorporar.

Respecte a la presentació de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, aquest any desapareix la possibilitat d'obtenir la declaració i els seus corresponents documents d'ingrés o devolució en paper imprès generat a través del Servei de tramitació de l'esborrador/declaració de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

Quant a la declaració de l'Impost sobre el Patrimoni, el model que s'aprova en la present ordre reprodueix la mateixa estructura de continguts de la declaració de l'exercici 2017, mantenint-se la simplificació dels elements formals encaminada a facilitar el seu tractament en els processos informàtics relacionats amb la generació dels fitxers electrònics per a la presentació electrònica de les declaracions i amb l'obtenció de còpies electròniques d'aquestes.

El termini de presentació de l'esborrany de declaració i de les declaracions de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, qualsevol que sigui el seu resultat i de l'impost del patrimoni, serà el comprès entre els dies 2 d'abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclusivament.

NOTA SOBRE EL REIAL DECRET LLEI 8/2019

 

Barcelona, 13 març 2019

Benvolguts col.laboradors

Us informem que ha estat publicat el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball.

Les novetats més importants són les següents:

L'article 1 del reial decret llei contempla la modificació de la regulació del subsidi per desocupació per a majors de 55 anys en sis aspectes: reducció de l'edat d'accés de 55 a 52 anys; supressió del requisit de tenir complerta l'edat de 52 anys en el moment del fet causant del subsidi, permetent l'accés quan es compleixi aquesta edat i recollint en la regulació la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió; increment de la seva durada màxima, de manera que, si abans es percebia fins que la persona beneficiària pogués accedir a qualsevol de les modalitats de pensió contributiva de jubilació, es percebrà fins al compliment de l'edat ordinària de jubilació; eliminació de la consideració de les rendes de la unitat familiar per a l'accés al subsidi; increment de la quantia de la cotització per la contingència de jubilació durant la percepció del subsidi del 100 al 125 per cent del topall mínim de cotització vigent a cada moment; i l'eliminació dels percentatges aplicables a la quantia del subsidi quan prové d'un treball desenvolupat a temps parcial.

L'article 2 preveu l'increment de l'assignació econòmica per fill a càrrec fins als 341 euros anuals i fins als 588 euros anuals en el cas de les famílies en situació de pobresa severa. L'increment té data d'efectes 1 de gener de 2019.

L'article 6 modifica l'article 249 ter del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, a l'efecte d'ampliar el termini de sol·licitud de la situació d'inactivitat d'artistes en espectacles públics.

En l'article 8 s'introdueix una bonificació per la contractació laboral de persones desocupades de llarga durada. D'aquesta manera, es pretén incentivar la contractació indefinida de persones desocupades i inscrites en l'oficina d'ocupació almenys 12 mesos en els 18 mesos anteriors a la contractació, mitjançant una bonificació mensual de la quota empresarial a la Seguretat Social. Per a l'aplicació d'aquesta bonificació, s'estableix que s'haurà de mantenir en l'ocupació al treballador contractat almenys tres anys des de la data d'inici de la relació laboral.

D'altra banda, en l'article 9 s'estableix una mesura de suport a la prolongació del període d'activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme i comerç i hostaleria vinculats a l'activitat turística.

El capítol III inclou reformes normatives dirigides a regular el registre de jornada, com a forma de combatre la precarietat laboral.

L'empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d'incloure l'horari concret d'inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horària que s'estableix a l’article 34 del ET.

Mitjançant negociació col·lectiva o acord d'empresa o, en defecte d'això, decisió de l'empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors en l'empresa, s'organitzarà i documentarà aquest registre de jornada.

L'empresa conservarà els registres a què es refereix aquest precepte durant quatre anys i romandran a la disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

 El present reial decret llei entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado», amb les particularitats assenyalades en els apartats següents.

Les modificacions relatives al subsidi per a majors de 52 anys establertes en l'article 1 d'aquest reial decret llei s'aplicaran als drets al subsidi que neixin o es reprenguin a partir de la seva entrada en vigor, així com als quals en aquesta data s'estiguin percebent pels seus beneficiaris.

El registre de jornada establert en l'apartat 9 de l'article 34 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, segons la redacció donada al mateix per l'article 10 d'aquest reial decret llei, serà aplicable als dos mesos de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado».

Sentencia del TJUE sobre las cláusulas suelo.

La sentencia del TJUE de 21 de diciembre de 2016 sobre los efectos de la declaración de nulidad de las cláusulas suelo, ha despertado de inmediato múltiples preguntas sobre qué pueden hacer ahora los consumidores que se han visto afectados por dichas cláusulas, teniendo que hacer frente a una cuota mensual que no ha bajado pese a que el Euribor sí haya tocado suelo.

Es el momento en el que los profesionales de la abogacía hemos de valorar la posibilidad de poder recuperar el dinero que nunca debió de percibir la entidad bancaria por aplicación de una cláusula suelo que haya sido declarada abusiva a través de una resolución judicial.

Las personas con cláusulas suelo que no han reclamado, tienen la posibilidad de acudir a un abogado para realizar una reclamación judicial y obtener una sentencia que declare la nulidad de su cláusula suelo. Se debería realizar un cálculo del perjuicio, esto es lo que se ha pagado de más desde el inicio, así como el recalculo del cuadro de amortización, esto es lo que se ha pagado de menos de capital y lo que se habría pagado en caso de no aplicar la cláusula suelo.

En algunos casos es posible que los bancos devuelvan estas cantidades de oficio, sin necesidad de acudir a un procedimiento judicial, pero es evidente que  también habrá entidades bancarias que se nieguen a ello.

Respecto a las hipotecas ya pagadas y canceladas registralmente que incluían cláusulas suelo y nunca fueron reclamadas, las cantidades pagadas de más por este concepto, se pueden reclamar perfectamente. El hecho de que las hipotecas estén canceladas no afecta a la declaración de nulidad de las mismas, salvo que salvo que la acción haya caducado o exista cosa juzgada.

El plazo de caducidad para demandar la nulidad por error es de cuatro años desde la consumación del contrato o desde que el cliente es consciente del abuso. Hay que entender que el cliente es consciente del abuso al publicarse la Sentencia del Tribunal Supremo de 9 de mayo de 2013, que recoge la doctrina sobre las clausulas suelo abusivas. Según este criterio se puede demandar la nulidad de las cláusulas suelo hasta el 9 de mayo de 2017.

Respecto a las  consecuencias fiscales de recuperar el dinero de las cláusulas suelo,  los intereses percibidos como consecuencia del cargo por el banco de cantidades indebidas, en cuanto comportan una incorporación de dinero al patrimonio del contribuyente, dan lugar a la existencia de una ganancia patrimonial (artículo 33.1 LIRPF (LA LEY 11503/2006)), que no está amparada por ninguno de los supuestos de exención establecidos legalmente. Esta ganancia patrimonial (rendimientos del capital mobiliario) deberá imputarse al ejercicio en que se haya acordado su abono.

 

NO LO DUDES, CONSULTANOS SIN COMPROMISO.


                                                       GESTORIA - ADVOCATS - ABOGADOS

MONTGAT - TIANA - BADALONA - EL MASNOU - ALELLA - MATARÓ - EL MARESME- BARCELONA

On estem

On estem - PEIBE assessors i advocats